Bitte werden

En aquests dies de juny, l’agenda deportiva està al roig viu. Podria contar-los el triomf de Contador al Giro, la victòria del TAU davant l’AXA-Barça convertint-se en el campió de l’ACB o el mal partit que els nostres (l’abosluta) feren ahir davant la selecció dels EEUU a Santander, però com que vostés ja hauran llegit prou respecte a aquests temes que saben als que sóc aficionada, hui els parlaré d’una cosa sobre la qual ja vaig escriure farà unes setmanes i que a mi m’atany personalment: l’escola oficial d’idiomes. Més que res perquè se’n adonen de com han acabat desenvolupant-se els fets.

Dilluns 2 de jun, 8,30 hores, sona el telèfon:

-Si?

-¿Tia donde estás?

-Yo, durmiendo…

-El examen es dentro de una hora, ¿qué haces?

-No me voy a presentar, ¿me ves capaz de aprobar alemán?

- Va enserio levántate y nos vemos en la eoi

- pero…

-nada de peros…hasta ahora …

Una es vist disposta a anar a fer un examen que no té ni la més mínima idea d’aprobar, com que s’ha fet tard, no hi ha opció d’anar a peu, doncs anirem en bus. Avinguda Aragó, en recerca del bus 79, per a variar he d’esperar-me 15 minutus a que passe i abonar la quantitat que es correspon: 1,20. Una vegada allí i aplegant justíssima de temps, la gent inunda els voltants de l’escola d’idiomes, tots nerviosos esperant el moment de l’examen. Llibres, nervis, cigarrets…són l’ambient del moment.

Aplega el moment de començar i ens divideixen per cognoms per entrar a una o a una altra porta. La felicitat s’apodera de mi -vas a presentar-te a un examen oficial i no portes ni el carnet de l’escola, ni el dni ni res per l’estil, perquè com que eres aficionada a que et roben doncs has decidit anar d’il.legal per la vida- M’he alçat a les 8.30 per a no fer l’examen? Amb un poc de sort la meua mestra parla amb els de la porta i em deixen passar.

Ens toca a un dels llocs allunyats del saló d’actes, una espècie de cambra adosada que està completament allunyada de l’entarimat. Reparteixen les fulles, els mestres encara no han vist l’examen fins eixe moment i no saben ni de què va (ja sabem que conselleria no s’havia pronunciat al respecte). La coordinadora, comença a llegir unes instruccions que realment no ens interessen (a qui li sone el mòbil queda expulsat…blablabla) i una mestra comença a apuntar coses a una pissarra amb un rotulador que no funciona…la cosa s’allarga moltíssim, hi era tal la desorganització i el desconeixement que tot el món xarrava alhora que la dona intentava explicar un paper que nosaltres ja estavem veient i que realment era irrellevant.

Aleshores, la proba consta de una part de comprensió escrita amb tres textos, una part de comprensió oral i una part d’expressió escrita perquè l’expressió oral es farà un altre dia. Ens comencen a donar una espècie de carpeta on havies d’escriure les teues dades personals i repartixen la primera part. Comencem a fer-la al mateix temps que els mestres fan el examen i comencen a dir-nos les errades que hi havia a l’examen (que bé que treballen a conselleria eh…) i s’acaba la primera part. Altra vegada s’arma el escàndol i això pareixia, en fi no sé que pareixia…repartixen el d’escoltar i comença a sonar l’exercici. Davant de nosaltres una mestra -que vigila perquè no copiem- ens mira repetidament, aplega el segon exercici i… Açò que és xinés? El segon exercici estava tan sumament descompensat amb el primer que la mateixa mestra obri els ulls literalment flipada, i pensant segurament -vaya tela, estos no aprueban esto ni intentándolo-, l’expressió dels mestres i més dels examinants era de foto, la meua era de a veure si hi ha que fer creuetes s’hauran de fer com siga.

De sobte, un descans de 15 minuts, perdona Un descans?si sols portem 1h 30 d’examen (més el temps de retard clar) jo ja a quadres…en fi tot elmón desallotja el saló i 15 minuts després altra vegada la mateixa història, realment, era necessari tota aquesta parafernalia? Ens repartixen la última part, la d’escriure, 60minuts més i finalitza l’examen. Es tractava de fer dues redaccions i a la segona havies d’elegir entre dos temes. Lliure l’examen i sent a una xica parlar amb la seua mestra, quedaven 5minuts i se’n adonava de que havia entes que en total havia de fer sols una redacció i en realitat eren dos. Per què no ho van dir clar?està clar que ho ficava escrit però no costava res dir-ho, no?

L’altra aventura alemanya fou l’oral, una vegada finalitzaves l’escrit havies de buscar el teu nom a un tabló per vore si et tocava dimarts o dimecres en quin tribunal i a quina hora. Quan veig quin em toca m’adone de que tinc unes pràctiques a la facultat i que no puc faltar (pel meu bé) i altra xica el dia que li ha tocat té un examen aleshores parlem en la nostra mestra i ens ho canvia.

Aplega el moment de l’oral i arribe amb tres quarts d’antel.lació, busque l’aula i em dispose a assure’m a un banquet perquè tot el món està tan histèric que m’estic ficant més nerviosa encara. Sem’ocurreix mirar la llista de persones que faran l’examen amb mi i veig que el nom de la xica per la qual vaig està taxat i que la resta de persones estan distribuides a altre tribunal. A més pel cristal de la porta de l’aula sembla no haver llum. Que extrany…li preguntaré a un mestre:

-Perdone mire es que yome tenia que examinar allí y creo que no hay nadie y vengo en lugar de otra chica que ayer vino cuando me tocaba a mi porque nuestra profesora lo supervisó

- A ver ese tribunal no examina -estan de baja- (dos dies d’examen i s’agafen la baixa mmm que quasualitat-) entonces se ha distribuido a la gente.

- Ya pero yo

- A ver tu quien eres

- Ya se lo he explicado

- Mira yo no tengo tiempo ves al tribunal 6 y si quieren que te examinen (i li va faltar y si no te jodes)

Tot açò un dels fantàstics mestres de l’escola d’idiomes. És cert que porten dos dies examinant i que estan cansats, però és la seua feina i si jo li parle amb respecte no veig perquè ell no ha de fer el mateix. LLavors trobe a la meua mestra i em diu:

-Ay elena, no te había visto, es que ha habido un problema

-ya, ya lo veo

- y bueno, te vas a tener que esperar hasta que acaben todos

-¿Qué? Llevo una hora y media esperando

- Ya pero no se puede hacer otra cosa, además no te examinarás con una persona sino con dos. Ale siéntate y espérate.

Viva! que fantàstica és l’escola oficial, que bon tracte, i que organització senyors…al final ferem l’examen i bé fins aquí els puc contar…no m’allargue més, jo la veritat estic ja molt cansada…