Las últimas mujeres

Sempre m’havia qüestionat com seria això de gaudir d’uns dies en companyia de molta gent que no coneixes de res. A mi em semblava un mica arriscat, no saps mai que pots trobar-te pel món ni de qui fiar-te, i la veritat, les aglomeracions no són una de les coses a les que hi sóc aficionada. Bàsicament un dels exemples d’açò en son els festivals de música, no importa quin estil siga, sols l’ambient que es respira.

Aquest any, em decidí a anar al Viñarock, un festival de música rock, hip hop… que es celebrava des d’aquest passat dijous fins ahir dissabte a la matinada al terme de Villarrobledo (Albacete) i que porta celebrant-se en aquesta època des de 1996. És un dels grans festivals a nivell nacional, i si no m’equivoque el millor. El Viña acull a gent de tots els llocs d’Espanya i porta els millors grups nacionals d’aquests estils, tot a un preu mòdic de 60 euros per adelantat. Aquest any tocaven 95 grups en total repartits entre els tres dies que durava el festival, i si són aficionats al rock o al hip hop estaran d’acord amb que el cartell era la creme de la creme:

http://www.vina-rock.com/2008/cartel2008.asp

Mai havia vist una cosa així, una convivencia de diferents cultures, estils, ciutats que em deixà anonadada. Els punkis reien amb els rockers i els rapers botaven en companyia dels ràvens. Tots en tots, es feien crits en contra de l’opressió i en contra del feixisme. Els grans moments foren amb Marea, S.A., la Fuga o Violadores. Tots alhora recitant les cançons sense quasi ni respirar, concert rere concert, l’ambient del Viña era un ambient inexplicable, tots caminaven pel camping com si estagueren a sa casa i coneixies els teus veïns de tenda i la gent que anava fent gracietes pel carrer.

L’alcohol i les drogues es feien presents alhora que el soroll de les ambulàncies sepultava el dels grups que tocaven. La gent gaudia tant que era imposible veure més enllà dels milers de persones que hi havia, de les tendes, els cotxes, us ho jure, IMPOSSIBLE!

La sensació és tan espectacular que ningu pot definir-la si no ho veu, el bon rotllo de la gent, la manera en com es dirigeix la gent per demanar les coses, ad hoc Obrint pas tocant en valencià i milers de persones veient-los, sense ninguna mena d’història lingüística perque tothom respectava tothom, no és que fóra perfecte, de fet hi havia un munt de tendes rebentades i inclús a algú li havien robat a dins de la tenda, però ningú mirava mal per la forma de parlar, ni per la forma de vestir. En el Viña cadascú tenia un huequet. I realment del Viña, pot se rem quede (a banda d’un munt de records i rises), amb que si com llavors tothom respectara a tothom, el món pot ser seria una mica millor. Crec que en aquest cas no fa falta que us diga que aneu no?