Las últimas mujeres

La decepció és el preu que el Barça ha pagat al jugar-s’ho tot a una carta. Després d’una lliga irregular, i ja sense opcions al títol; els de Rijkaard esperaven trobar a la Champions l’al.licient d’aquesta temporada. Però el somni de guanyar aquest títol fou ràpidament desbancat per un Manchester que amb un gol ja havia fet tota la seua faena.

Amb una participació excel.lent en Champions, el Barça havia gaudit de la regularitat de la que mancava a la lliga, era un dels equips més forts i no hi havia perdut ni tan sols un partit. A les semifinals es presentava com un candidat ferm a guanyar-la, partia com a favorit, envers un Manchester que malgrat els seus jugadors de renom com ara Ronaldo o Gigs era en conjunt i a priori inferior al Barcelona.

La realitat és que el Barça ens mostra un futbol exquisit, amb molt de toc, i amb les idees clares, però el Manchester, perfecte en defensa anava a pel seu partit, i aquest era marcar ràpidament i resistir els atacs continus del Barcelona. La greu errada de Zambrotta (Com es pot despejar un baló al centre a aquestes altures i en una semifinal de Champions?), deixà un baló idoni per a Scholes que acabà llançant-lo de manera espectacular des de fora de l’àrea i l’encaixara per tot l’esquadra. Així doncs, al minut 14 els Red s’avançaven al marcador i s’apropaven a Moscou, on es diputarà la final.

Els culés sabien que un gol era suficient per a l’ansiosa final ja que el component camp estava al seu favor pel fet d’estar fora de casa. Anaven a buscar el miracle, el Manchester, temorós va haver de tancar-se com si fos una muralla i recordava amb por la final en la que acabà guanyant al Milan al minut 93, si ells havien pogut fer-ho, per què el Barça no podia ser capaç? I ho van intentar amb totes les seues forces. Començaren a avassallar la porteria de Van der Sar, que completà una actuació impecable, i Rikjaard posà tot l’arsenal golejador del que disposava: Eto’o, Messi, Bojan, Gudjohnsen, Henry; tots aquests coincidiren als últims tres minuts del final del partit, però no van poder fer res.

Ningú s’explica com amb cinc jugadors clarament ofensius el Barça no fóra capaç de marcar un gol, però es que les estadístiques tampoc s’alien amb ell: amb el d’ahir el Barça suma quatre partits sense marcar cap gol, i sense gols no es guanyen partits, aquesta sequia ha fet que en dos partits es despedisquen de dos títols i completen una altra temporada en blanc.

El dilema ara és que passarà amb el club, si dimitirà el president o si destituiran a Rikjaard, de moment el Camp Nou ja s’ha alçat hui amb pintades que demanaven la dimissió de Laporta. La temporada s’ha acabat i el Barça pot ser ha tocat fons, molt han de canviar les coses perquè aquesta actitud canvie, jo em referme, aquest Barça necessita renovar-se i no sols a nivell de jugadors.