Sembla que aquest Barça li està començant a prendre la mesura a allò de deixar-se les coses per al final. L’actuació d’ahir al Camp nou reafirma aquesta conducta perillosa. L’equip culé sembla un estudiant que no fa els deures diàriament però com que hi està acostumat a traure bona nota als exàmens utilitza la llei del mínim esforç combinant-la amb la de major rendiment. És a dir, traure-li profit als moments oportuns i deixar de banda les tasques quotidianes, una mica irrellevants.
La mala notícia és que el partit d’ahir no era ni molt menys una tasca quotidiana, era la semifinal de la lliga de Campions; i si m’apuren la salvació d’una altra temporada en blanc. Els intents dels davanters per aconseguir marcar es van vore totalment frustrats davant una defensa molt ben posicionada i amb les idees clares. El Manchester no féu un gran partit, ni molt menys un d’eixos als que ens té acostumats i pels que guarda el renom a nivell internacional, però pot ser a casa (Old Trafford) ells ho tinguen una mica més fàcil.
Després d’una temporada passada on encara ens preguntem com ho féu perquè el Reial Madrid es fera amb la lliga, aquesta sembla una mena de continuació. A onze punts del líder, aquest Barça ha vist com la lliga se li escapa ràpidament, de la mateixa manera que ho féu llavors la copa del rei, encara que aquesta segona, si em permeten no manté la mateixa importància. Així doncs, amb un Henry desafortunat, un Messi excepcional però amb la mala sort de les lesions, un Ronaldinho invisible i un Eto’o desmesurat sembla que aquesta plantilla s’ha anat trencant peça a peça, i pareix que no acaba d’encaixar.
Alhora Rijkaard es manté una mica alié a la situació de l’equip que entrena i el president, Joan Laporta, es dedica a polititzar l’esport, com passa a quasi tots els àmbits quotidians, però a més ell ho fa amb bombó i plats a través dels mitjans de comunicació. De poc serveix que després demane el suport dels aficionats quan ell es despreocupa de la seua feina i va per altres derroters.
Aquest Barça era gran, hem vist un equip complet fa dues i tres temporades, el millor d’aleshores, però actualment està desgastat; necessita canvis i canvis urgents, però no sols a nivell de jugadors, mentre la mentalitat de la directiva continue així poques coses eixiran bé.






1 response so far ↓
María // Abril 24, 2008 en 8:57 pm
La ley del mínimo esfuerzo. Eso me suena mucho… jijiji.
No me gusta el fútbol -you know- pero me ha gustado tu crónica
Deja un comentario