Las últimas mujeres

            Aquesta història ocorregué a Montblanc (Tarragona) en temps remots i tingué com a protagonistes un dragó i una princesa. D’una banda, el dragó era un ser poderós, temut per tots, ja que podia moure’s tant per l’aire com pel terra; així doncs ningú era capaç de desafiar aquest animal. D’altra, la princesa, era la més bella de les princeses i amb el major llinatge doncs era la pròpia filla del rei.

            El dragó, famolenc, mai hi estava saciat, menjava corders, cavalls i altres animals, malgrat açò sempre necessitava més per la qual cosa la seua ira es feia notar. Amb aquesta situació la regió va haver de fer-se càrrec de la bèstia per la por a una desbandada i es van haver de fer sortejos de gent per a que l’animal es calmara.

            El rei situat entre l’espasa i la paret i amb un poble temorós, va haver de colocar a la pròpia família reial al sorteig, ja que era la que disposava del major llinatge i com qualsevol de la regió hi habitava a la zona. Entre la sort i la desgràcia el sorteig féu que la -des-agraciada fóra la seua filla, la princesa del regne. I el monarca no va poder oposar-se al destí, malgrat que alguns veïns s’oferiren com a sacrifici enlloc de l’estimada princesa. El dia aplegà i la princesa amb un gran temor, i vestida de blanc es presenta cap a la seua mort, mentre el famolenc dragó la mirava desitjós de devorar-la.

            En aquest moment, aparegué en la llunyania un jove a lloms d’un cavall blanc, anomenat Jordi.  Armat dels peus al cap i que es disposava per al rescat de la princesa. De sobte, envestí al dragó amb la seua llança i el nuga amb el cinturó de la princesa. A continuació se l’emportà cap a la vila de Montblanc i una vegada allí i amb la mirada de tot el poble el rematà amb un altre colp amb la seua llança. En eixe moment el dragó es fundí amb el sòl i nasqué un roser de roses roges. El jove cavaller escollí la més bonica de totes i li la regalà a la princesa. Aleshores muntà al seu cavall i entre crits de goig i alegria travessà la porta de la muralla, que va acabar anomenant-se el Portal de Sant Jordi, mentre el poble i la família reial congregada l’observava. 

            Des d’aquest moment, el 23 d’abril, fou reconegut Sant Jordi com el patró de Montblanc i poc temps després també de Catalunya, que cada any celebra orgullosa la festa del seu patró. Sembla que les roses de l’actualitat rememoren les roses del Portal de Sant Jordi i la llegenda d’aquest.